1/7/07

El trailer del musical

Sense comentaris...



Sin comentarios...

24/6/07

El musical

El dijous 21 de juny de 2007 El Periodico de Catalunya va publicar un article sobre el musical de El Senyor dels Anells que s'esta represatant a Londres, escrit per Begoña Arce. Us el reprodueixo complet:

El Senyor dels Anells
arriba als escenaris de Londres

L'obra, estrenada al West End, dura tres hores i ha costat 18,5 milions.

Després de la trilogia literària i l'adaptació cinematogràfica, El senyor dels anells arriba als escenaris teatrals de Londres. El nou musical, basat en la formidable obra de J.R.R. Tolkien, és la fantasia més cara que s'ha permès la història del West End. Aquesta producció, que ha costat 18,5 milions d'euros, és una exhibició d'efectes especials, acrobàcies i trucs màgics amb l'objectiu d'arrossegar els espectadors al món dels hòbbits.
Durant tres hores, una troupe de 50 actors, acompanyada de 19 músics, viu incomptables aventures i batalles, en un escenari circular giratori en constant moviment, controlat per ordinador i compost d'una quinzena de plataformes que ha costat 1,5 milions d'euros acoblar.
El productor Kevin Wallance, el director Matthew Warchus i el seu equip creatiu, liderat pel dissenyador Rob Howell, no han descuidat ni un sol detall del vestuari, els decorats, la coreografia o els efectes pirotècnics. Els càstings realitzats fa uns mesos per als papers de hòbbits van estar limitats als actors d'1,65 metres d'altura.

DIVISIÓ EN LA CRÍTICA

Després d'un sonat fracàs l'any passat a Toronto, tothom volia assegurar-se que aquesta vegada el musical funcionaria. Dimarts, la nit de l'estrena, al pati de butaques s'hi van donar cita grans personalitats de l'espectacle, com ara el productor més expert en musicals, Andrew Lloyd Webber, l'actriu anglesa Judie Dench o el nord- americà Kevin Spacey, director de l'Old Vic. "Per a a una persona que és un fan de Tolkien, això és una cosa fantàstica. No he vist mai les pel.lícules, però en aquesta obra, tant la coreografia com els actors són meravellosos", va declarar Dench al final de l'espectacle, que va culminar amb una gran ovació de la sala dempeus.
La crítica, no obstant, es mostrava ahir bastant més bel.ligerant i clarament dividida. Mentre que l'especialista del diari The Guardian, que confessava la seva ignorància en l'obra de Tolkien, admirava "un espectacle que no podria haver-se fet millor", el seu col.lega de l'Independent considerava que l'adaptació és "completament inadequada". I mentre que a Sam Marlowe, de The Times, el xou li sembla una "meravella", el Financial Times criticava la mediocritat de la música, "ja que no hi ha ni una sola cançó memorable". El Daily Mail el titllava de ranci i Charles Spencer, del Daily Telegraph, qualificava tota la posada en escena de "mediocre" i li vaticinava una vida molt curta. L'última paraula la tindran el públic i la taquilla.

*****

Si voleu veure fotos i escoltar alguns fragments podeu anar a la pàgina del teatre www.lotr.com i fer-vos vosaltres mateixos una opinió al respecte. La meva?? Mireu les respostes...



El jueves 21 de junio de 2007 El Periodico de Catalunya publicó un articulo sobre el musical de El Señor de los Anillos que se esta represatando en Londres, escrito por Begoña Arce. Os lo reproduzco al completo:

El Señor de los Anillos
llega a los escenarios de Londres

La obra, estrenada en el West End, dura tres horas y ha costado 18,5 millones.

Después de la trilogía literaria y la adaptación cinematográfica, El señor de los anillos llega los escenarios teatrales de Londres. El nuevo musical, basado en la formidable obra de J.R.R. Tolkien, es la fantasía más cara que se ha permitido la historia del West End. La producción, que ha costado 18,5 millones de euros, es un derroche de efectos especiales, acrobacias y trucos mágicos para arrastrar a los espectadores al mundo de los hobbits.
Durante tres horas, una troupe de 50 actores, acompañada de 19 músicos, vive incontables aventuras y batallas, en un escenario circular giratorio en constante movimiento, controlado por ordenador y compuesto de una quincena de plataformas, cuyo ensamblaje ha costado 1,5 millones de euros.
El productor Kevin Wallance, el director Matthew Warchus y su equipo creativo, liderado por el diseñador Rob Howell, no han descuidado un solo detalle del vestuario, los decorados, la coreografía o los efectos pirotécnicos. Las audiciones realizadas hace unos meses para los papeles de hobbits estuvieron limitadas a los actores de 1,65 metros de altura.

DIVISIÓN EN LA CRÍTICA

Tras un sonado fracaso el año pasado en Toronto, todos querían asegurarse que está vez el musical funcionaría. El martes, la noche del estreno, en el patio de butacas, se dieron cita grandes personalidades del espectáculo, como el productor que más sabe de musicales, Andrew Lloyd Webber, la actriz inglesa Judie Dench o el norteamericano Kevin Spacey, director del Old Vic. "Para alguien ques el un fan de Tolkien, esto es algo estupendo. Nunca he visto las películas, pero en esta obra, tanto la coreografía como los actores son maravillosos", declaró Dench al terminó de espectáculo, que culminó con una gran ovación de la sala en pie.
La crítica, sin embargo, se mostraba ayer bastante más beligerante y claramente dividida. Mientras el especialista del diario The Guardian, que confesaba su ignorancia de la obra de Tolkien, admiraba "un espectáculo que no podría haberse hecho mejor", su colega del Independent consideraba la adaptación "completamente inadecuada". Y mientras a Sam Marlowe, en The Times, el show le parece una "maravilla", el Financial Times criticaba la mediocridad de la música, "sin una sola canción memorable". El Daily Mail lo tachaba de rancio y Charles Spencer, del Daily Telegraph, calificaba toda la puesta en escena de "mediocre", vaticinándole una vida muy corta. La última palabra la tendrán el público y la taquilla.


*****

Si quereis ver fotos y escuchar algunos fragmentos podeis ir a la página del teatre www.lotr.com y haceros vostoros mismos una opinión al respecto. ¿¿La mia?? Mirad las respuestas...

9/3/07

Transports per a la Mereth

Si voleu venir a la Mereth i no sabeu com arribar fins a Lórien mireu el blog amb els horaris dels transports. I si seguiu sense aclarir-vos, envieu-nos un missatge a mereth@lorien.cat amb l'assumpte transport i mirarem d'ajudar-vos.



Si quereis venir a la Mereth y no sabeix como llegar hasta Lorien mirad el blog con los horarios de los transports. Y si seguis sin aclaros nos enviais un mensaje a mereth@lorien.cat con el asunto transporte y miraremos de aydaros.

5/3/07

Fotografias de l'eclipsi de lluna del 03/03/2007

Les fotografies han estat fetes per membres d'Aster (Associació Astronómica de Catalunya) de la que jo sóc socia.



Las fotografias están realizadas por miembros de Aster (Associació Astronómica de Catalunya) de la que yo soy socia.

18/2/07

Test Literari

Bé, la Finduilas m'ha nominat i això es el que ha sortit de:

a) Agafis el llibre que tingui més a prop.
b) Passi fins la pàgina 123.
c) Vagi a la cinquena oració.
d) Copii les tres primeres oracions i publiqui-les al seu blog.
e) Nom llibre i autor, i posi'l-hi la feina a tres persones més.

- Per què vas sempre tan endarrerit, Pepe?
- En William i en Richard són com dos elefants. L'un més gros, l'altre amb els ullals més llargs -va replicar el negre-. I jo sé qui perd quan dos elefants es barallen.
- De debó? Qui?
- Les formigues.

Pandora al Congo d'Albert Sánchez Piñol.

Els meus nominats son l'Aerien, el Vestri i l'Era.



Bueno, Finduilas me ha nominado y esto es lo que salido de:

a) Agárrese el libro que tenga más cerquita.
b) Déle hasta la página 123.
c) Váyase ahora a la quinta oración.
d) Cópiese las primeras tres oraciones y publíquelas en su blog.
e) Nombre libro y autor, y póngasela de tarea a otras tres personas.

- Per què vas sempre tan endarrerit, Pepe?
- En William i en Richard són com dos elefants. L'un més gros, l'altre amb els ullals més llargs -va replicar el negre-. I jo sé qui perd quan dos elefants es barallen.
- De debó? Qui?
- Les formigues.

Pandora al Congo de Albert Sánchez Piñol.

Lo he dejado tal cual ya que el orginal está escrito en catalán.

Mis nominados son Aerien, Vestri y Era.

Mereth!!!!!

Aiya, tolkiendili! Salutacions des del Bosc Daurat!

Tal como vam anunciar fa un temps, els galadhrim estem preparant una festa per a honorar a la Dama de la Llum abans de la seva partida. Tots vosaltres esteu convidats a compartir aquests dies de primavera, del 4 al 6 de maig, en el santuari élfic de Santa Maria dels Arcs, un antic monestir benedictí situat en el municipi de Santa Pau (Girona). Els treballs avancen a bon ritme i ja tenim quasi a punt la llista de les activitats, que es la següent (encara que sempre hi pugui haber algun canvi):

Divendres 4 de maig
19.00: Benvinguda
20.30: Sopar
23.00: Vetllada en la Sala del Foc
23.30: Apertura de la sala secundaria: tè i pastes

Dissabte 5 de maig
09.00: Esmorzar
10.00: Conferència
10.00: Apertura de les zones de jocs i tallers
11.30: Conferència
13.30: Dinar
15.30: Sortides culturales. Visites opcionals a l'entorn de la casa: Dol-Guldur (volcà Croscat), passeig pel Bosc de Mallorns (Fageda d'en Jordà) i visita a Caras Galadhon (el poble medieval de Santa Pau)
20.30: Sopar de gala
23.00: Mirall de Galadriel

Diumenge 6 de maig
¿?.00: Rite de purificació
Matí en general: Zona horaria oberta a activitats dins en el lloc. Hi ha la possibilitat de muntar en cavall o anar en globus. Per a més informació, contacteu amb nosaltres.
12.00: Namarië
13.30: Dinar


El preu de la activitat es de 65€ per als socis i de 70€ per als no socis. El preu inclou l'allotjament de les dues nits i el menjar dels dies de activitats, incloent el sopar de divendres i el dinar de diumenge.

El plaç d'inscripció estarà obert desde el dia 19 de febrer fins el dia 15 d'abril. Aquells que desitgeu compartir aquests dies amb nosaltres, haureu de fer un ingrés en el compte 3025-0009-61-1400015633 de la Caixa d'Enginyers (te poques oficines, però hi ha la possibilitat de fer l'ingrés des de la red d'oficines del BBVA). El compte està a nom de “Sociedad Tolkien- Smial de Lorien”. Si us plau, indiqueu el vostre nom i cognoms per poder identificar l'ingrés.

Després, envieu-nos un mail amb les vostres dades (nom, pseudònim, smial, telefon de contacte, mitja de transport, dia i hora aproximat de l'arribada, si teniu algun tipus d'al·lèrgia alimentaria i tots els comentaris que vulgueu fer-nos) a la següent adreça: mereth@lorien.cat. Estem preparant un informe amb les diferents maneres d'arribar al lloc de la mereth, que publicarem a la web de Lòrien.

Us convidem també a entrar en la nostra pàgina web: www.lorien.cat en la que hem habilitat un blog bilingüe (en català i castellà) per informar exclusivament sobre la mereth y les seves novetats.

També hi trobareu una nova secció en el nostre foro: L'ambaixada, on podreu opinar, preguntar, suggerir...



¡Aiya, tolkiendili! ¡Saludos desde el Bosque Dorado!

Tal como anunciamos hace algún tiempo, los galadhrim estamos preparando una fiesta para honrar a la Dama de la Luz antes de su partida. Todos vosotros estáis invitados a compartir estos días de primavera, del 4 al 6 de mayo, en el santuario élfico de Santa Maria dels Arcs, un antiguo monasterio benedictino situado en el municipio de Santa Pau (Girona). Los trabajos avanzan a buen ritmo y ya tenemos casi a punto la lista de las actividades, que es la siguiente (aunque siempre puede haber algún cambio):

Viernes 4 de mayo
19.00: Bienvenida
20.30: Cena
23.00: Velada en la sala del fuego
23.30: Apertura de sala secundaria: té y pastas

Sábado 5 de mayo
09.00: Desayuno
10.00: Conferencia
10.00: Apertura de las zonas de juegos y talleres
11.30: Conferencia
13.30: Comida
15.30: Salidas culturales. Visitas opcionales al entorno de la casa: Dol-Guldur (volcán Croscat), paseo por el Bosque de Mallorns (Hayedo de Jordá) y visita a Caras Galadhon (el pueblo medieval de Santa Pau)
21.30: Cena de gala
23.00: Espejo de Galadriel

Domingo 6 de mayo
¿?.00: Rito de purificación
Mañana en general: Zona horaria abierta a actividades en el sitio. Existe la posibilidad de montar a caballo o ir en globo. Para más información, contactad con nosotros.
12.00: Namarië
13.30: Comida


El precio de la actividad es de 65€ para los socios y de 70€ para los no socios. El precio incluye el alojamiento de las dos noches y la comida de los días de actividad, incluyendo la cena del viernes y la comida del domingo.

El plazo de inscripción estará abierto desde el día 19 de febrero hasta el día 15 de abril. Aquellos que deseéis compartir estos días con nosotros, deberéis hacer un ingreso en la cuenta 3025-0009-61-1400015633 de la Caja de Ingenieros (tiene pocas oficinas, pero existe la posibilidad de hacer el ingreso desde la red de oficinas del BBVA). La cuenta está a nombre de “Sociedad Tolkien- Smial de Lorien”. Por favor, indicad vuestro nombre y apellidos para poder identificar el ingreso.

Después, enviadnos un mail con vuestros datos (nombre, seudónimo, smial, teléfono de contacto, medio de transporte, día y hora aproximado de llegada, si tenéis algún tipo de alergia alimentaria y cuantos comentarios queráis hacernos) a la siguiente dirección: mereth@lorien.cat. Estamos preparando un informe con los diferentes modos de llegar al lugar de la mereth, que publicaremos en la web de Lorien.

Os invitamos también a entrar en nuestra página web: www.lorien.cat en la que hemos habilitado un blog bilingüe (en catalán y castellano) para informar exclusivamente sobre la mereth y sus novedades.

También encontraréis una nueva sección en nuestro foro: La embajada, donde podréis opinar, preguntar, sugerir...

10/2/07

Fotos del Delta de l'Ebre

I Trobada Intersmiàlica - Delta de l'Ebre

El primer que vaig sentir per el mati va ser: "Son les 9 i hem d'anar a esmorçar que hem quedat amb Mithlond a les 10". El primer que vaig pensar va ser: "Em vull quedar al llit"... Però em vaig aixecar, em vaig vestir i vaig baixar a prendre l'esmorçar i a les 10 ja erem tots al carrer preparant l'excursió del dia, tot i que abans entrarem uns quants en una pastisseria per comprar el dolç típic: Pastissets de Tortosa, que son unes crestes farcides de cabell d'àngel. A casa van durar menys d'una setmana.

L'excursió al Delta va ser una excursió per trobar l'embarcador per fer el viatge per l'Ebre fins al mar i tornar... i es que al Delta de l'Ebre no hi ha cap cartell (o molt pocs) que et diguin on vas!!! Es vam perdre els tres cotxes diverses vegades... i sort dels mòbils!!! Com una hora i mitja més tard arribarem a l'embarcador de Riu i Mar, però el proper barquet per la visita sortia una hora després i era massa tard per a Mithlond que se'n va haber d'anar s'havia fet tard i també van emprendre el viatge cap al seu port. I Lórien, com que desde el bosc no veiem gaire sovint el mar, decidirem de agafar el barquet i fer la ruta per el riu.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha. Compren les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.

El paisatge del delta, al ser totalment pla, té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. A l'interior, a part els sectors de conreus d'horta i d'arbres fruiters, están els amplis i extensos arrossars, que canvien segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu). A la banda litoral hi ha un dels paisatges de llacs més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres. I a la part perifèrica hi trobem grans extensions de sols salins amb joncs marins i també les llargues i desertes platges arenoses amb dunes amb mostres de vegetació ben adaptada al medi. És l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon de l'Estat espanyol, despres del Parque Nacional de Doñana.

Dons el que deia, agafarem el barquet i... el millor de tot va ser el guia i el seu fantàstic anglès. S'ha de reconèixer que l'home s'ho sabia tot de memòria tan en castellà com en anglès... però es que va deixar anar perles com "Atyuraitsaid yucansi de cormorán in de güater", o "De corsa gaviota it fis an de oder gaviota it ebrizing", i també algunes explicacions en castellà com la que per il·lustrar la monogàmia dels flamencs i el fet de que els ànecs no ho fosin... "El pato persigue a la pata y cuando la pata tiene patitos, el pato la deja y se va a por otra novia". Del que si sabia, i molt era de pesca i quan donava alguna explicació sobre tècniques de pesca al delta era tan tècnic que tampoc se l'entenia... en resum, ens vam estar una bona estona rient i pelant-nos de fred per l'aire glaçat que bufava en la coberta.

Quan vam desembarcar vam decidir de provar la recomanació que ens havien fet de anar a dinar a Els Muntells, un petit poble dins del mateix delta. Com que estaba a la riba sud del delta, nosaltres a la nord i el primer pont per travessar el riu a uns quants quilometres riu amunt decidirem creuar-lo amb un dels transbordadors que hi ha de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja. Bé, com dir-vos-ho, el transbordador és una plataforma metàl·lica amb motor, però va de conya per creuar el riu.

El dinar va ser al·lucinant. Jo vaig demanar una sopeta de peix i després arròs a banda. La sopa estaba molt bona i l'arròs... l'arròs... és que no sé per on començar... primer ens van portar uns plats amb peixos sencers i patates amb les que havia bullit i després.. després ens van portar una cassola amb arròs per 10 persones quan només n'havíem demanat per 5. Ningú podia acabar-se aquella quantitat de menjar i sobretot quan hi ha haber el crit d'alerta perquè miréssim a la taula del costat que ha els havien portat els postres i també eren fantastiques. Bé, decidirem no acabar-nos el deliciós arròs a banda i ens decantarem per les postres. Jo vaig prendre un sorbet de llimona, per allò que diuen de que ajuda a la digestió i un tè.

Tornarem als cotxes i cap a Lórien.



Lo primero que escuché por la mañana fué: "Son las 9 y tenemos que ir a desaynar que hemos quedado con Mithlond a las 10". Lo primero que pensé fue: "Me quiero quedar en la cama"... Pero me levanté, me vestí y bajé en tomar el desayuno y a las 10 ya estabamos todos en la calle preparando la excursión del día, aunque antes entraremos unos cuantos en una pastelería para comprar el dulce típico: Pastissets de Tortosa, que son unas crestas rellenas de cabello de ángel. En casa duraron menos de una semana.

La excursión al Delta fue una excursión para encontrar el embarcadero para hacer el viaje por l'Ebro hasta el mar y volver... y es que el el Delta de l'Ebro no existe ningún cartel (o muy pocos) que te digan donde vas!!! Nos perdimos los tres coches varias veces... y suerte de los móviles!!! Como una hora y media más tarde llegaremos al embarcadero de Riu i Mar, pero el siguiente barquito para la visita salía una hora después y era demasiado tarde para Mithlond que se tuvo que ir porquè se había hecho tarde y también emprendieron el viaje hacia su puerto. Y Lórien, como que desde el bosque no vemos muy a menudo el mar, decidimos coger el barquito y hacer la ruta por el río.

El Parque Natural del Delta de l'Ebro tiene una superficie total de 7.736 ha. Comprende las lagunas de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, la Alfacada, la Platjola, la Tancada y la Encanyissada, las islas de Buda, Sant Antoni y Sapinya, las penínsulas de la Punta de la Banya (els Alfacs) y del Fangal, els ullals de Baltasar y los yermos de Casablanca.

El paisaje del delta, al ser totalmente plano, tiene una fuerte personalidad que lo hace único en Catalunya. En el interior, aparte los sectores de cultivos de huerta y de árboles frutales, están los amplios y extensos arrozales, que cambian según las estaciones (terrosos en el invierno, inundados de agua en primavera, verdes en el verano). En el la zona litoral hay uno de los paisajes de lagos más atractivos del Mediterraneo, grandes estanques bordeados por cañizares y juncales. Y en la parte más periférica encontramos grandes extensiones de suelos salinos con juncos marinos y también las largas y desiertas playas arenosas con dunas con muestras de vegetación bien adaptada al medio. Es el hábitat acuático más importante del Mediterraneo occidental después de la Camarga (Parque Regional Francés), y el segundo del Estado español, despues del Parque Nacional de Doñana.

Pues lo que os decía, nos subimos al barquito y... lo mejor de todo fue el guía y su fantástico inglés. Hay que reconocer que el hombre se lo sabía todo de memoria tanto en castellano como en inglés... pero es que soltó perlas como "Atyuraitsaid yucansi de cormorán in de güater", o "De corsa gaviota it fis an de oder gaviota it ebrizing", y también algunas explicaciones en castellano como la que para ilustrar la monogamia de los flamencos y el hecho de que los patos no lo fuesen... "El pato persigue a la pata y cuando la pata tiene patitos, el pato la deja y se va a miedo otra novia". De lo que si sabía, y mucho era de pesca y cuando daba alguna explicación sobre técnicas de pesca en el delta era tan técnico que tampoco se lo entendía... en resumen, nos estuvimos un buen rato riendo y congelandonos de frío por el aire gelido que soplaba en cubierta.

Cuando desembarcamos decidimos probar la recomendación que nos habían hecho de ir a comer a Els Muntells, un pequeño pueblo dentro del mismo delta. Como estaba en la ribera sur del delta, nosotros en la norte y el primer puente para atravesar el río a unos cuantos quilometres río arriba, decidimos cruzarlo con uno de los transbordadores que hay de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja. Bien, como deciroslo, el transbordador es una plataforma metálica con motor, pero va de muerte para cruzar el río.

La comida fue alucinante. Yo pedí una sopitade pescado y después arroz a banda. La sopa estaba muy buena y el arroz... el arroz... es que no sé ni por donde empezar... primero nos trajeron unos platos con pescados enteros y patatas con las que había hervido y después.. después nos trajerons una cazuela con arroz para 10 personas cuando sólo habíamos pedido para 5. Nadie podía acabarse aquella cantidad de comida y sobre todo cuando hubo el grito de alerta para que mirásemos la mesa del lado que ha les habían llevado los postres y también eran fantasticos. Bien, decidimos no acabarnos el delicioso arroz a banda y nos decantamos por los postres. Yo tomé un sorbete de limón, por aquello que dicen de que ayuda a la digestión y un tè.

Volvimos a los coches y hacia Lórien.

Fotos de Tortosa

2/2/07

I Trobada Intersmiàlica - Tortosa

Em vaig adormir. Havia d'estar desperta a les 7.00, hora en que ma mare m'havia de despertar avans de sortir de casa per marxar cap a Figueres. Doncs no se'n va enrecordar... i em va despertar l'Eleanor dient-me que ja estava al meu carrer. Sort que avans de anar a dormir vaig agafar les quatre coses que necessitavem i les vaig ficar en una bossa de manera que només m'havia de rentar la cara i vestir-me per estar llesta en 15 minuts. L'Ylmir i la Nilechorwen van arribar tot seguit i cap a Tortosa falta gent.

La previsió era arribar en un parell d'hores llargues però en una i mitja ja erem a lloc. La resta de la expedició de Lòrien i els convidats d'Edhellond i Mithlond van anar arribant dins l'horari previst, prenguerem el segon esmorçar (per alguns) al mateix parador i vam sortir correns perquè ens tancaven la catedral.

Hi entrarem per la Porta de l'Olivera que està la plaça de la Cinta, ja que la façana principal, barroca, està en restauració, i a través del claustre, al voltant del qual s'estructuren les antigues dependències de la canonja. També des d'aquesta plaça de la Cinta es pot veure el Portal del Romeu, antic accés a la ciutat.

La Catedral està situada en l'espai on tradicionalment hi havia el temple romà, la mesquita i la catedral romànica. L'edici actual va ser iniciat l'any 1347 dins de l'estil gòtic. Té una planta de tres naus sense creuer amb capelles laterals i un doble deambulatori, i és única a Catalunya. La façana principal està inacabada perquè la construccio es va parar al segle XVIII. Dins destaquen el retaule de la Mare de Déu de l'Estrella (s. XIV), el retaule de la Transfiguració (s. XV), la reixa d'altar (s. XVI), o la capella de la Cinta (s. XVII).

Vam sortir per la mateixa Porta de l'Olivera i vam donar la volta a l'edifici per poder veure l'unica font gòtica que conserva la ciutat. I tot xino-xano tornàrem al Parador Nacional, per anar a dinar, per l'antic cami de ronda amb vistes a la ciutat, l'Ebre i la serra dels ports de Beseit que estava tota nevada.

El Parador Nacional està ubicat al Castell de la Suda. És una fortalesa construïda al segle X, en època d'Abd-al-Rahman III a l'antiga acròpolis romana. Del període islàmic resten el basament i el traçat de les muralles. Amb l'ocupació cristiana es convertí en presó, i, ja des del temps de Jaume I, fou utilitzat com a residència reial.

Ens asseguerem a taula i als plats hi havia fulla de Mallorn amb la benvinguda, un pergamí amb el Cant dels Ocells en Quenya i en Català i el menú que degustariem. S'ha de donar gràcies a la Élanor i a la Urwendi per tot el treball que van fer.

El fabulos dinar va consistir en uns entrants per picar al centre de la taula amb bunyols de bacallà, llangonisa, calamars a la romana i formatge, de primer plat escalivada amb bacallà fumat, de segon guisat de ànec del delta a la catalana i per postre crema catalana i per acompanyar tot això vam beure vi blanc macabeu d.o. Penedès, vi negre d.o. Terra Alta i cava Jaume Serra brut nature, aigua i cafès.

I entre xerrades i rialles va passar el migdia. Quan per fi decidirem aixecar-nos de taula encara teniem una mica de temps fins que els convidats de Edhellon marxessin cap el seu port i com la Eleanor havia vist que a Tortosa hi havia una escultura de l'àngel caigut i dit i fet ens vam encaminar cap els Jardins del Príncep, un dels espais verds amb què compte la ciutat i que acull actualment una col·lecció d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago, una d'elles el buscat Llucifer.

Després de veure el jardí i les estatues, Edhellond havia de marxar, els vam acomiadar amb ganes de que s'haguessin quedat i com que s'acostava l'hora de sopar, Lòrien tornarem a agafar els cotxes per baixar fins a la ciutat i registrar-nos en el nostre hotel. S'ha de dir que Mithlond es van quedar a dormir al parador.

La recerca del lloc per sopar va ser una miniaventura. Resulta que, al nostre entendre, els tortosins no surten si es que no es gasten pela llarga perquè els pocs restaurants que vam trobar eren de 30€ cap a munt. Al final acabàrem al Familia Q, que suposem que tenen alguna relació amb els Q de Star Trek encara que l'Eleanor no ens ho va voler aclarir.

Dins del restaurant, per culpa de estar molt estrets, ens va caure una de les mampares de fusta i vidre tipiques d'aquests locals. El vidre es va trencar tot però per sort ningu es va fer mal i el restaurant te una assegurança que ho pagarà.

I cap a dormir i fins l'endamà que ens tocaba excursió al Delta.



Me dormí. Tenia que estar despierta a las 7.00, hora en que mi madre me debía despertar antes de salir de casa por irse a Figueres. Pues no lo recordó... y me despertó Élanor diciéndome que ya estaba a mi calle. Suerte que antes de ir a dormir cogí las cuatro cosas que necesitábamos y las metí en una bolsa de forma que sólo me debía de lavar la cara y vestirme por estar lista en 15 minutos. Ylmir y Nilechorwen llegaron acto seguido y hacia Tortosa.

La previsión era llegar en un par de horas largas pero en una y media ya estabamos en el lugar. El resto de la expedición de Lòrien y los invitados de Edhellond y Mithlond fueron llegando en el horario previsto, tomamos el segundo desayuno (para algunos) en el mismo parador y salimos a corriendo porque nos cerraban la catedral.

Entraremos por la Porta de l'Olivera que está la Plaça de la Cinta, puesto que la fachada principal, barroca, está en restauración, y a través del claustro, alrededor del cual se estructuran las antiguas dependencias de la canonja. También desde esta Plaça de la Cinta se puede ver el Portal del Romeu, antiguo acceso a la ciudad.

La Catedral está situada en el espacio dónde tradicionalmente había el templo romano, la mezquita y la catedral románica. El edificio actual fue iniciado el año 1347 dentro del estilo gótico. Tiene una planta de tres naves sin crucero con capillas laterales y un doble deambulatorio, y es única en Catalunya. La fachada principal está inacabada porque la construcción se paró en el siglo XVIII. Dentro destacan el retablo de la Virgen María de la Estrella (s. XIV), el retablo de la Transfiguración (s. XV), la reja de altar (s. XVI), o la capilla de la Cinta (s. XVII).
Salimos por la misma Porta de l'Olivera y dimos la vuelta al edificio por poder ver la unica fuente gótica que conserva la ciudad. Y todo poco a poco volvimos al Parador Nacional, para ir a comer, por el antiguo camino de ronda con vistas a la ciudad, el Ebro y la sierra de los puertos de Beseit que estaba toda nevada.

El Paradero Nacional está ubicado al Castillo de la Suda. Es una fortaleza construida al siglo X, en época de Abd-al-Rahman III en la antigua acrópolis romana. Del periodo islámico quedan la base y el trazado de las murallas. Con la ocupación cristiana se convertí en prisión, y, ya desde el tiempo de Jaume I, fue utilizado como residencia real.

Nos sentamos en la mesa y a en los platos había hoja de Mallorn con la bienvenida, un pergamino con el Cant de los Ocells en *Quenya y en Catalan y el menú que degustaríamos. Se debe dar gracias a Élanor y a Urwendi por todo el trabajo que hicieron.

La fabulosa comida consistió en unos entrantes para picar en el centro de la mesa con buñuelos de bacalao, longaniza, calamares a la romana y queso, de primer plato escalivada con bacalao ahumado, de segundo guiso de pato del delta a la catalana y para postre crema catalana y para acompañar todo esto bebimos vino blanco macabeu d.o. Penedès, vino tinto d.o. Terra Alta y cava Jaume Sierra brut nature, agua y cafés.

Y entre charlas y risas pasó el mediodía. Cuando al fin decidimos levantarnos de mesa todavía teníamos algo de tiempo hasta que los invitados de Edhellond marcharan hacia su puerto y como Eleanor había visto que en Tortosa había una escultura del ángel caído y nos dirijimos derechos a los Jardins del Príncep, uno de los espacios verdes con qué cuenta la ciudad y que acoje actualmente una colección de esculturas al aire libre de Santiago de Santiago, una de ellas el buscado Lucifer.

Tras ver el jardín y las estatuas, Edhellond debía marchar, los despedimos con ganas de que se hubieran quedado y como que se acercaba la hora de cena, Lòrien volvimos a coger los coches para bajar hasta la ciudad y registrarnos en nuestro hotel. Se debe decir que Mithlond se quedaron a dormir en el parador.

La búsqueda del lugar para cenar fue una mini aventura. Resulta que, a nuestro entender, la gente de Tortosa no salen si se que no se gastan pasta larga porque los pocos restaurantes que encontramos eran de 30€ hacia arriba. Al final acabamos en el Familia Q, que suponemos que tienen alguna relación con los Q de Star Trek aunque Élanor no nos lo quiso aclarar.

Dentro del restaurante, por culpa de estar muy estrechos, nos cayó una de las mamparas de madera y cristal típicas de estos locales. El cristal se rompió completamente pero por suerte nadie se hizo daño y el restaurante tiene un seguro que lo pagará.

Y a la cama y hasta el día siguiente que nos tocaba excursión al Delta.

29/1/07

Tortosa i Delta de l'Ebre

He arribat aquest vespre de les Terres de l'Ebre. Tot a anat molt bé. Gràcies a tothom que ha vingut i als hi no ho heu fet us espero veure en la propera... perquè hi haurà propera!

En quan pugui us explicaré la meva versió del viatge.

De moment, i per a qui li agradin les receptes, avançar-vos que la Nilechorwen em va regalar un calendari amb receptes de galetes i pastissos russos per a prendre amb el tè, que aniré traduïnt de l'anglès, i les aniré posant en aquest raconet.



He llegado esta tarde de las Tierras de l'Ebro. Todo a ido muy bien. Gracias a todo el mundo que ha venido i a los que no lo habeis hecho os espero ver en la pròxima... por qué habra próxima!

En cuanto pueda os contaré mi versión del viaje.

De momento, y para quien le gusten las recetas, adelantaros que Nilechorwen me regaló un calendario con recetas de gallets y pasteles rusos para tomar con el te, que iré traduciendo del inglés, y las ire poniendo en este rinconcito.

22/1/07

Santa Maria dels Arcs

Dissabte vam anar a veure la casa on es fara la Mereth de maig. És perfecta. El lloc és perfecte. No se cap altre paraula per descriure-la... o sigui, que us en poso quatre fotos:

Això és l'exterior de la casa...

... i això és l'interior.





El sábado fuimos a visitar la casa donde se hara la Mereth de mayo. Es perfecta. El sitio es perfecto. No se ninguna otra palabara para describirla... o sea, que os pongo cuatro fotos:

Esto es el exterior de la casa...

... y esto el interior.

19/1/07

BOINC

Desde ja fa temps, el meu esperit cientific es dedica a col·laborar en diferents projectes amb un programa anomenant BOINC, que utilitza la capacitat de càlcul que los ordenadores fan servir per a realizar les recerques.

Si us voleu baixar el programa, feu-ho aqui.

I per els diferents projectes, aquests son en els que jo participo:

Climate Prediction
Per ajudar a preveure el canvi climatic i saber quins climes, depenent del nostre comportament, podriem tenir en un futur. Per a més informacó aneu a Climate Prediction.

Einstein@home
Per buscar pulsars, que són estrelles de neutrons que emeten radiació pulsant periòdica. Per a més informació aneu a Einstein@home.

Rosetta@home
Volen curar totes les malaties del món i per això necessiten saber les formes de les proteïnes en tres dimensions. Per a més informacó aneu a Rosetta@home.

Seti@home
Per cercar senyals de ràdio no naturals de fora del nostre planeta. Si, per buscar vida inteligent fora de la terra. D'acord, extraterrestres. Per a més informació aneu a Seti@home.

Per a altres projectes aneu a aqui.



Hace ya tiempo, mi espiritu cientifico se dedica a colaborar en distintos proyectos con un programa llamado BOINC, que utiliza la capacidad de cálculo que los ordenadores no usan para realizar las investigaciones.

Si os quereis bajar el programa, hacedlo aqui.

Y para los diferentes proyectos, estos son en los que yo participo:

Climate Prediction
Para ayudar a preveer el cambio climático y saber que climas, dependiendo de nuestro comportamiento, podriamos tener en un futuro. Para mas información id a Climate Prediction.

Einstein@home
Para buscar pulsars, que son estrellas de neutrones que emiten radiación pulsante periódica. Para mas información id a Einstein@home.

Rosetta@home
Quieren curar todas las enfermedades del mundo y para esto necesitan saber las formas de las proteinas en tres dimensiones. Para mas información id a Rosetta@home.

Seti@home
Para buscar señales de rádio no naturales de fuera de nuestro planeta. Si, para buscar vida inteligente fuera de la tierra. Vale, extraterrestres. Para mas información id a Seti@home.

Para otros proyectos id aqui.

16/1/07

Més receptes

A petició de Nimmidiel he publicat dues receptes orientals més. Que us aprofitin.

Curry de xai amb llet de coco i Pollastre amb gingebre.



A petición de Nimmidiel he publicado dos recetas orientales mas. Que os aprovechen.

Curry de xai amb llet de coco i Pollastre amb gingebre.

Test



Jo també he caigut però... es que mai he jugat al Zelda!!!!

Si el voleu fer, cliqueu aqui.



Yo tambien he caido pero... es que nunca he jugado al Zelda!!!!

Si lo quereis hacer, clicad aqui.

14/1/07

La cuina de la lluna

Ja ho sabeu, m'agrada cuinar. I també m'agrada compartir les meves receptes amb tothom i que tothom comparteixi les seves receptes amb mi.

O sigui, que si us bé de gust menjar alguna cosa que mai heu tastat i us fa gràcia alguna de les que aniré publicant... sapigueu que no penso assumir cap responsabilitat sobre el resultat final.

Ja n'hi han unes quantes i en seguiran més. Estan aqui:
La cuina de la lluna

Nota: Les he cuinat totes i les he menjat totes.



Ya lo sabeis, me gusta cocinar. Y también me gusta compartir mis recetas con todo el mundo y que todo el mundo comparta sus recetas conmigo.

O sea, que si os apetece comer alguna cosa que nunca hayais probado y os haga gracia alguna de las que ire publicando... sabed que no pienso asumir ninguna responsabilidad sobre el resutado final.

Ya hay unas pocas y habrá mas. Estan aqui:
La cuina de la lluna

Nota: Las he cocinado todas y las he comido todas.

Darrera la lluna

Darrera la lluna hi han els planetes i els seus satèlits, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, l'univers...

Si tot això us diu alguna cosa mireu aqui:
Darrera la lluna



Detras de la luna estan los planetas y sus satelites, las estrellas, las constelacions, las galaxias, el universo...

Si todo esto os dice algo mirad aqui:
Darrera la lluna

13/1/07

Si, sóc jo...

M'he decidit. jo també tindré una cosa d'aquestes... Prometo d'intentar de tenir-ho al dia, però ja sabeu com sóc.



Me he decidido, yo tambien tendré una cosa de estas... Prometo intentar tenerlo al dia, pero ya sabeis como soy.