10/2/07

I Trobada Intersmiàlica - Delta de l'Ebre

El primer que vaig sentir per el mati va ser: "Son les 9 i hem d'anar a esmorçar que hem quedat amb Mithlond a les 10". El primer que vaig pensar va ser: "Em vull quedar al llit"... Però em vaig aixecar, em vaig vestir i vaig baixar a prendre l'esmorçar i a les 10 ja erem tots al carrer preparant l'excursió del dia, tot i que abans entrarem uns quants en una pastisseria per comprar el dolç típic: Pastissets de Tortosa, que son unes crestes farcides de cabell d'àngel. A casa van durar menys d'una setmana.

L'excursió al Delta va ser una excursió per trobar l'embarcador per fer el viatge per l'Ebre fins al mar i tornar... i es que al Delta de l'Ebre no hi ha cap cartell (o molt pocs) que et diguin on vas!!! Es vam perdre els tres cotxes diverses vegades... i sort dels mòbils!!! Com una hora i mitja més tard arribarem a l'embarcador de Riu i Mar, però el proper barquet per la visita sortia una hora després i era massa tard per a Mithlond que se'n va haber d'anar s'havia fet tard i també van emprendre el viatge cap al seu port. I Lórien, com que desde el bosc no veiem gaire sovint el mar, decidirem de agafar el barquet i fer la ruta per el riu.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha. Compren les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.

El paisatge del delta, al ser totalment pla, té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. A l'interior, a part els sectors de conreus d'horta i d'arbres fruiters, están els amplis i extensos arrossars, que canvien segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu). A la banda litoral hi ha un dels paisatges de llacs més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres. I a la part perifèrica hi trobem grans extensions de sols salins amb joncs marins i també les llargues i desertes platges arenoses amb dunes amb mostres de vegetació ben adaptada al medi. És l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon de l'Estat espanyol, despres del Parque Nacional de Doñana.

Dons el que deia, agafarem el barquet i... el millor de tot va ser el guia i el seu fantàstic anglès. S'ha de reconèixer que l'home s'ho sabia tot de memòria tan en castellà com en anglès... però es que va deixar anar perles com "Atyuraitsaid yucansi de cormorán in de güater", o "De corsa gaviota it fis an de oder gaviota it ebrizing", i també algunes explicacions en castellà com la que per il·lustrar la monogàmia dels flamencs i el fet de que els ànecs no ho fosin... "El pato persigue a la pata y cuando la pata tiene patitos, el pato la deja y se va a por otra novia". Del que si sabia, i molt era de pesca i quan donava alguna explicació sobre tècniques de pesca al delta era tan tècnic que tampoc se l'entenia... en resum, ens vam estar una bona estona rient i pelant-nos de fred per l'aire glaçat que bufava en la coberta.

Quan vam desembarcar vam decidir de provar la recomanació que ens havien fet de anar a dinar a Els Muntells, un petit poble dins del mateix delta. Com que estaba a la riba sud del delta, nosaltres a la nord i el primer pont per travessar el riu a uns quants quilometres riu amunt decidirem creuar-lo amb un dels transbordadors que hi ha de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja. Bé, com dir-vos-ho, el transbordador és una plataforma metàl·lica amb motor, però va de conya per creuar el riu.

El dinar va ser al·lucinant. Jo vaig demanar una sopeta de peix i després arròs a banda. La sopa estaba molt bona i l'arròs... l'arròs... és que no sé per on començar... primer ens van portar uns plats amb peixos sencers i patates amb les que havia bullit i després.. després ens van portar una cassola amb arròs per 10 persones quan només n'havíem demanat per 5. Ningú podia acabar-se aquella quantitat de menjar i sobretot quan hi ha haber el crit d'alerta perquè miréssim a la taula del costat que ha els havien portat els postres i també eren fantastiques. Bé, decidirem no acabar-nos el deliciós arròs a banda i ens decantarem per les postres. Jo vaig prendre un sorbet de llimona, per allò que diuen de que ajuda a la digestió i un tè.

Tornarem als cotxes i cap a Lórien.



Lo primero que escuché por la mañana fué: "Son las 9 y tenemos que ir a desaynar que hemos quedado con Mithlond a las 10". Lo primero que pensé fue: "Me quiero quedar en la cama"... Pero me levanté, me vestí y bajé en tomar el desayuno y a las 10 ya estabamos todos en la calle preparando la excursión del día, aunque antes entraremos unos cuantos en una pastelería para comprar el dulce típico: Pastissets de Tortosa, que son unas crestas rellenas de cabello de ángel. En casa duraron menos de una semana.

La excursión al Delta fue una excursión para encontrar el embarcadero para hacer el viaje por l'Ebro hasta el mar y volver... y es que el el Delta de l'Ebro no existe ningún cartel (o muy pocos) que te digan donde vas!!! Nos perdimos los tres coches varias veces... y suerte de los móviles!!! Como una hora y media más tarde llegaremos al embarcadero de Riu i Mar, pero el siguiente barquito para la visita salía una hora después y era demasiado tarde para Mithlond que se tuvo que ir porquè se había hecho tarde y también emprendieron el viaje hacia su puerto. Y Lórien, como que desde el bosque no vemos muy a menudo el mar, decidimos coger el barquito y hacer la ruta por el río.

El Parque Natural del Delta de l'Ebro tiene una superficie total de 7.736 ha. Comprende las lagunas de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, la Alfacada, la Platjola, la Tancada y la Encanyissada, las islas de Buda, Sant Antoni y Sapinya, las penínsulas de la Punta de la Banya (els Alfacs) y del Fangal, els ullals de Baltasar y los yermos de Casablanca.

El paisaje del delta, al ser totalmente plano, tiene una fuerte personalidad que lo hace único en Catalunya. En el interior, aparte los sectores de cultivos de huerta y de árboles frutales, están los amplios y extensos arrozales, que cambian según las estaciones (terrosos en el invierno, inundados de agua en primavera, verdes en el verano). En el la zona litoral hay uno de los paisajes de lagos más atractivos del Mediterraneo, grandes estanques bordeados por cañizares y juncales. Y en la parte más periférica encontramos grandes extensiones de suelos salinos con juncos marinos y también las largas y desiertas playas arenosas con dunas con muestras de vegetación bien adaptada al medio. Es el hábitat acuático más importante del Mediterraneo occidental después de la Camarga (Parque Regional Francés), y el segundo del Estado español, despues del Parque Nacional de Doñana.

Pues lo que os decía, nos subimos al barquito y... lo mejor de todo fue el guía y su fantástico inglés. Hay que reconocer que el hombre se lo sabía todo de memoria tanto en castellano como en inglés... pero es que soltó perlas como "Atyuraitsaid yucansi de cormorán in de güater", o "De corsa gaviota it fis an de oder gaviota it ebrizing", y también algunas explicaciones en castellano como la que para ilustrar la monogamia de los flamencos y el hecho de que los patos no lo fuesen... "El pato persigue a la pata y cuando la pata tiene patitos, el pato la deja y se va a miedo otra novia". De lo que si sabía, y mucho era de pesca y cuando daba alguna explicación sobre técnicas de pesca en el delta era tan técnico que tampoco se lo entendía... en resumen, nos estuvimos un buen rato riendo y congelandonos de frío por el aire gelido que soplaba en cubierta.

Cuando desembarcamos decidimos probar la recomendación que nos habían hecho de ir a comer a Els Muntells, un pequeño pueblo dentro del mismo delta. Como estaba en la ribera sur del delta, nosotros en la norte y el primer puente para atravesar el río a unos cuantos quilometres río arriba, decidimos cruzarlo con uno de los transbordadores que hay de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja. Bien, como deciroslo, el transbordador es una plataforma metálica con motor, pero va de muerte para cruzar el río.

La comida fue alucinante. Yo pedí una sopitade pescado y después arroz a banda. La sopa estaba muy buena y el arroz... el arroz... es que no sé ni por donde empezar... primero nos trajeron unos platos con pescados enteros y patatas con las que había hervido y después.. después nos trajerons una cazuela con arroz para 10 personas cuando sólo habíamos pedido para 5. Nadie podía acabarse aquella cantidad de comida y sobre todo cuando hubo el grito de alerta para que mirásemos la mesa del lado que ha les habían llevado los postres y también eran fantasticos. Bien, decidimos no acabarnos el delicioso arroz a banda y nos decantamos por los postres. Yo tomé un sorbete de limón, por aquello que dicen de que ayuda a la digestión y un tè.

Volvimos a los coches y hacia Lórien.

No hay comentarios: