2/2/07

I Trobada Intersmiàlica - Tortosa

Em vaig adormir. Havia d'estar desperta a les 7.00, hora en que ma mare m'havia de despertar avans de sortir de casa per marxar cap a Figueres. Doncs no se'n va enrecordar... i em va despertar l'Eleanor dient-me que ja estava al meu carrer. Sort que avans de anar a dormir vaig agafar les quatre coses que necessitavem i les vaig ficar en una bossa de manera que només m'havia de rentar la cara i vestir-me per estar llesta en 15 minuts. L'Ylmir i la Nilechorwen van arribar tot seguit i cap a Tortosa falta gent.

La previsió era arribar en un parell d'hores llargues però en una i mitja ja erem a lloc. La resta de la expedició de Lòrien i els convidats d'Edhellond i Mithlond van anar arribant dins l'horari previst, prenguerem el segon esmorçar (per alguns) al mateix parador i vam sortir correns perquè ens tancaven la catedral.

Hi entrarem per la Porta de l'Olivera que està la plaça de la Cinta, ja que la façana principal, barroca, està en restauració, i a través del claustre, al voltant del qual s'estructuren les antigues dependències de la canonja. També des d'aquesta plaça de la Cinta es pot veure el Portal del Romeu, antic accés a la ciutat.

La Catedral està situada en l'espai on tradicionalment hi havia el temple romà, la mesquita i la catedral romànica. L'edici actual va ser iniciat l'any 1347 dins de l'estil gòtic. Té una planta de tres naus sense creuer amb capelles laterals i un doble deambulatori, i és única a Catalunya. La façana principal està inacabada perquè la construccio es va parar al segle XVIII. Dins destaquen el retaule de la Mare de Déu de l'Estrella (s. XIV), el retaule de la Transfiguració (s. XV), la reixa d'altar (s. XVI), o la capella de la Cinta (s. XVII).

Vam sortir per la mateixa Porta de l'Olivera i vam donar la volta a l'edifici per poder veure l'unica font gòtica que conserva la ciutat. I tot xino-xano tornàrem al Parador Nacional, per anar a dinar, per l'antic cami de ronda amb vistes a la ciutat, l'Ebre i la serra dels ports de Beseit que estava tota nevada.

El Parador Nacional està ubicat al Castell de la Suda. És una fortalesa construïda al segle X, en època d'Abd-al-Rahman III a l'antiga acròpolis romana. Del període islàmic resten el basament i el traçat de les muralles. Amb l'ocupació cristiana es convertí en presó, i, ja des del temps de Jaume I, fou utilitzat com a residència reial.

Ens asseguerem a taula i als plats hi havia fulla de Mallorn amb la benvinguda, un pergamí amb el Cant dels Ocells en Quenya i en Català i el menú que degustariem. S'ha de donar gràcies a la Élanor i a la Urwendi per tot el treball que van fer.

El fabulos dinar va consistir en uns entrants per picar al centre de la taula amb bunyols de bacallà, llangonisa, calamars a la romana i formatge, de primer plat escalivada amb bacallà fumat, de segon guisat de ànec del delta a la catalana i per postre crema catalana i per acompanyar tot això vam beure vi blanc macabeu d.o. Penedès, vi negre d.o. Terra Alta i cava Jaume Serra brut nature, aigua i cafès.

I entre xerrades i rialles va passar el migdia. Quan per fi decidirem aixecar-nos de taula encara teniem una mica de temps fins que els convidats de Edhellon marxessin cap el seu port i com la Eleanor havia vist que a Tortosa hi havia una escultura de l'àngel caigut i dit i fet ens vam encaminar cap els Jardins del Príncep, un dels espais verds amb què compte la ciutat i que acull actualment una col·lecció d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago, una d'elles el buscat Llucifer.

Després de veure el jardí i les estatues, Edhellond havia de marxar, els vam acomiadar amb ganes de que s'haguessin quedat i com que s'acostava l'hora de sopar, Lòrien tornarem a agafar els cotxes per baixar fins a la ciutat i registrar-nos en el nostre hotel. S'ha de dir que Mithlond es van quedar a dormir al parador.

La recerca del lloc per sopar va ser una miniaventura. Resulta que, al nostre entendre, els tortosins no surten si es que no es gasten pela llarga perquè els pocs restaurants que vam trobar eren de 30€ cap a munt. Al final acabàrem al Familia Q, que suposem que tenen alguna relació amb els Q de Star Trek encara que l'Eleanor no ens ho va voler aclarir.

Dins del restaurant, per culpa de estar molt estrets, ens va caure una de les mampares de fusta i vidre tipiques d'aquests locals. El vidre es va trencar tot però per sort ningu es va fer mal i el restaurant te una assegurança que ho pagarà.

I cap a dormir i fins l'endamà que ens tocaba excursió al Delta.



Me dormí. Tenia que estar despierta a las 7.00, hora en que mi madre me debía despertar antes de salir de casa por irse a Figueres. Pues no lo recordó... y me despertó Élanor diciéndome que ya estaba a mi calle. Suerte que antes de ir a dormir cogí las cuatro cosas que necesitábamos y las metí en una bolsa de forma que sólo me debía de lavar la cara y vestirme por estar lista en 15 minutos. Ylmir y Nilechorwen llegaron acto seguido y hacia Tortosa.

La previsión era llegar en un par de horas largas pero en una y media ya estabamos en el lugar. El resto de la expedición de Lòrien y los invitados de Edhellond y Mithlond fueron llegando en el horario previsto, tomamos el segundo desayuno (para algunos) en el mismo parador y salimos a corriendo porque nos cerraban la catedral.

Entraremos por la Porta de l'Olivera que está la Plaça de la Cinta, puesto que la fachada principal, barroca, está en restauración, y a través del claustro, alrededor del cual se estructuran las antiguas dependencias de la canonja. También desde esta Plaça de la Cinta se puede ver el Portal del Romeu, antiguo acceso a la ciudad.

La Catedral está situada en el espacio dónde tradicionalmente había el templo romano, la mezquita y la catedral románica. El edificio actual fue iniciado el año 1347 dentro del estilo gótico. Tiene una planta de tres naves sin crucero con capillas laterales y un doble deambulatorio, y es única en Catalunya. La fachada principal está inacabada porque la construcción se paró en el siglo XVIII. Dentro destacan el retablo de la Virgen María de la Estrella (s. XIV), el retablo de la Transfiguración (s. XV), la reja de altar (s. XVI), o la capilla de la Cinta (s. XVII).
Salimos por la misma Porta de l'Olivera y dimos la vuelta al edificio por poder ver la unica fuente gótica que conserva la ciudad. Y todo poco a poco volvimos al Parador Nacional, para ir a comer, por el antiguo camino de ronda con vistas a la ciudad, el Ebro y la sierra de los puertos de Beseit que estaba toda nevada.

El Paradero Nacional está ubicado al Castillo de la Suda. Es una fortaleza construida al siglo X, en época de Abd-al-Rahman III en la antigua acrópolis romana. Del periodo islámico quedan la base y el trazado de las murallas. Con la ocupación cristiana se convertí en prisión, y, ya desde el tiempo de Jaume I, fue utilizado como residencia real.

Nos sentamos en la mesa y a en los platos había hoja de Mallorn con la bienvenida, un pergamino con el Cant de los Ocells en *Quenya y en Catalan y el menú que degustaríamos. Se debe dar gracias a Élanor y a Urwendi por todo el trabajo que hicieron.

La fabulosa comida consistió en unos entrantes para picar en el centro de la mesa con buñuelos de bacalao, longaniza, calamares a la romana y queso, de primer plato escalivada con bacalao ahumado, de segundo guiso de pato del delta a la catalana y para postre crema catalana y para acompañar todo esto bebimos vino blanco macabeu d.o. Penedès, vino tinto d.o. Terra Alta y cava Jaume Sierra brut nature, agua y cafés.

Y entre charlas y risas pasó el mediodía. Cuando al fin decidimos levantarnos de mesa todavía teníamos algo de tiempo hasta que los invitados de Edhellond marcharan hacia su puerto y como Eleanor había visto que en Tortosa había una escultura del ángel caído y nos dirijimos derechos a los Jardins del Príncep, uno de los espacios verdes con qué cuenta la ciudad y que acoje actualmente una colección de esculturas al aire libre de Santiago de Santiago, una de ellas el buscado Lucifer.

Tras ver el jardín y las estatuas, Edhellond debía marchar, los despedimos con ganas de que se hubieran quedado y como que se acercaba la hora de cena, Lòrien volvimos a coger los coches para bajar hasta la ciudad y registrarnos en nuestro hotel. Se debe decir que Mithlond se quedaron a dormir en el parador.

La búsqueda del lugar para cenar fue una mini aventura. Resulta que, a nuestro entender, la gente de Tortosa no salen si se que no se gastan pasta larga porque los pocos restaurantes que encontramos eran de 30€ hacia arriba. Al final acabamos en el Familia Q, que suponemos que tienen alguna relación con los Q de Star Trek aunque Élanor no nos lo quiso aclarar.

Dentro del restaurante, por culpa de estar muy estrechos, nos cayó una de las mamparas de madera y cristal típicas de estos locales. El cristal se rompió completamente pero por suerte nadie se hizo daño y el restaurante tiene un seguro que lo pagará.

Y a la cama y hasta el día siguiente que nos tocaba excursión al Delta.

4 comentarios:

Alt dijo...

Qué envidia... :O:O:O Lo de la hoja de mallorn tuvo que ser chulísimo.

Y la catedral, y las estatuas y... Jo, y encima lo pasasteis bien, qué pena que me pilléis tan lejus :(.

¿Tienes fotos del día subidas por ahí? Taría guay verlas. La leche, mogollón de Tolkiendili poniéndose moraus cantando y frikeando. ¡Yo quiero de eso! xDDD

Un besazo guapetona:

Altáriel.

Isil dijo...

Hay fotos, pero yo me dejé la cámara y las hice con la de Élanor.

Tendreis que esperar a que me las envie.

Isil

Narquelië dijo...

jo este blog se comió un comentario que te dejé, jo ojala hubiera podido ir. Y bueno, tengo que darte las gracias por lo de las recetas, que a todos las que no sabemos hacer mucho más que unas lentejas nos va a venir genial!!!

Besicos guapa

Anónimo dijo...

Hola!
He estat mirant el blog, està molt bé noia, bacallà a braz... mmmm!!

Era